La despedida - Recomanacions

Avui s'acaba el projecte de crear un blog on he après coses que m'han servit per al meu blog personal - www.eljordibonilla.blogspot.com. Per això acabaré tal i com vaig començar, amb una llista. Però aquest cop una llista de recomanacions culturals que espero que us serveixin a la vida.

Cultura - NotiYARA

MÚSICA
El meu art preferit, la música. Us recomano 5 grups que no us podeu perdre, són d'estils diferents per mostrar-vos la meva multimusicalitat (no sé si es diu així, però queda bé).

1. Doctor Prats (ska electrònic) - Una de les millors bandes catalanes del moment, ideals per qualsevol festa major.
2. Jarabe de Palo (rock-pop) - Tot un clàssic i tenen les millors lletres de la música espanyola.
3. Amaika (world music) - Grup local de Mollerussa que mai van rebre el prestigi que es mereixien
4. The Cat Empire (ska jazz) - La banda d'ska modern per excel·lència. 
5. Cesk Freixas (cançó d'autor) - Crec que és el millor cantautor de Catalunya, si l'escolteu sabreu perquè.

LITERATURA

Jo sóc dels que, on hi hagi un bon llibre no hi falta res. Igual que amb els grups, us recomanaré 5 llibres (a més de "De sol a sol", que ja en vaig parlar) que no poden faltar a la vostra estanteria.

1. Fahrenheit 451 - Si us agraden les distopies val més que deixeu de llegir "Els jocs de la fam" i us decanteu per aquesta obra de Ray Bradbury.
2. Un monstre em ve a veure - La pel·lícula està bé, amb el llibre vaig plorar; i jo que no sóc de plorar...
3. Wonder - Qualsevol adolescent l'ha de llegir per a canviar una mica la seva percepció dels companys i persones amb qui es relaciona.
4. Totes les cançons parlen de tu - La València dels 90 és la protagonista d'aquest llibre escrit pel cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià.
5. El amor, las mujeres y la vida - Noies i nois, llegiu poesia hòstia! Amb Benedetti em vaig adentrar en la poesia i ja no hi he pogut sortir.

CINEMA

Sóc de anar poc al cinema i també sóc de mirar poques pel·lícules. Per això us en diré 3 que heu de veure per poder parlar amb mi, sense descriure-les, el títol i punt.

1. Big Fish
2. Shrek
3. V de Vendetta (m'ofereixo a veure-la amb vosaltres aquesta ;D)

I ara ja si que si, fins aqui el meu blog. És trist deixar-ho aqui, ho sé, però sempre em podeu seguir llegint al fantabulós blog de veritat - www.eljordibonilla.blogspot.com (prou SPAM per avui).

Salut i vida!

Les “dessuadores de quadradets” i l'ska

Ara tot Cristo va amb “dessuadores de quadradets”. Potser no saps que representen aquests quadradets però quan ho sàpigues et sorprendràs de que certa gent porti aquest tipus de roba sense saber el que significa portar-ho.

Avui parlaré de l’ska, aquest tipus de música que és difícil de definir però fàcil de ballar, i criticaré a tota la gent que, sense escoltar ska, llueix la “dessuadora de quadradets” com si res.

Una de les famoses "dessuadores de quadradets" - Partisano (una botiga genial)

L’ska neix als anys 50 a Jamaica com una fusió de la música nord-americana, com el jazz o el rhythm & blues, i estils caribenys, com el calipso o el mento. Podem dividir l’ska en tres onades que us resumiré breument.

· Primera Onada: La original, la de l’ska jamaicà de The Skatalites o Laurel Aitken.

· Segona Onada: Als finals dels anys 70 hi havia una forta influència jamaicana a la música anglesa. Grups com Madness o Bad Manners van decidir accelerar una mica el ritme ska, fet que va suposar el naixement de la Segona Onada. Rep també el nom de 2 Tone degut a la discogràfica que van crear The Specials. Avui parlarem d’aquesta onada i la seva simbologia.

· Tercera Onada i actualitat: A partir dels anys 90 l’ska es fusiona amb tots els estils possibles (normalment els tradicionals de la zona a la que pertanyia el grup) i sorgeixen grups arreu del món com Los Fabulosos Cadillacs, Ska-P o Skalariak, entre molts altres. Actualment, l’ska tradicional jamaicà es fa molt poc i es prioritza més un ska festiu, relacionat sovint amb altres gèneres.

Bé, com he dit avui em centraré en la Segona Onada, la discogràfica 2 Tone i la seva simbologia. Com bé he dit, 2 Tone va ser una discogràfica que van promoure el membre del grup The Specials, Jerry Dammers per a unir totes les bandes que feien ska a Anglaterra als anys 70-80.

A l’hora d’escollir un tret significatiu van creure que un bon símbol podien ser els quadrats blancs i negres. A més, representava l’antiracisme i la multiculturalitat, a The Specials hi havia membres de totes ètnies i van veure en els famosos “quadradets” un símbol per a 2 Tone i per tot l’ska.

Portada d'un vinil de The Specials editat per la discogràfica 2 Tone - Viquipèdia

Suposo que, uns anys després, algú va veure que per treure’s uns calerons podria fer dessuadores i apa, tot el món amb això. Fa mal veure gent amb una “dessuadora de quadradets” ballant reaggeton, ho he vist i no us ho recomano. Després també hi ha el tema de que cadascú vesteix com li dona la gana, però d’això en parlarem un altre dia.

He fet aquest article escoltant “The Guns of Navarone” de The Skatalites i “A Message to you, Rudy” de The Specials. Escolteu-les quan tingueu un moment, flipareu.

Desmuntant la bisexualitat

En els darrers temps s’estan descobrint orientacions sexuals que han estat “a l’ombra” durant molt temps. La comunitat LGTBIQ fa anys que sona amb força i avui em vull centrar en una d’aquestes lletres, la B de bisexualitat. Em proposo desmuntar alguns mites associats a aquesta orientació sexual.

Bisexualitat: És l'orientació sexual que fa referència a l'estètica, l'amor, o el desig sexual cap a individus d'ambdós gèneres o de qualsevol sexe.

  

1. La bisexualitat és una fase cap a la homosexualitat

Molta gent sol relacionar la bisexualitat com una transició cap a la homosexualitat. Això, amics meus, és fals. La bisexualitat és una orientació sexual més i no és una etapa que “ja et passarà”.

2. La bisexualitat suposa sentir-se atret igual per homes que per dones

Si ets heterosexual t’agraden igual els rossos/es que els morenos/es? Segurament et decantaràs més per un dels dos sense renunciar a l’altre, no sé si m’explico. Doncs amb els bisexuals igual i per això existeix l’escala de Kinsey que intenta mesurar amb percentatges l’atracció a un sexe i a l’altre

3. Els bisexuals tenen probabilitats de ser més infidels

En tenir un major nombre de "gent per estimar", es creu que els bisexuals són més infidels. No obstant això, la infidelitat té a veure amb les nostres decisions personals, no amb l'orientació sexual.

4. Als bisexuals els agrada TOT

Que t’atreguin els dos sexes no vol dir que t’agradi tot el que es mou. Els bisexuals només es senten atrets per aquella gent que els agrada i no per tothom, cosa que a més d’un el porta a una confusió.

5. Tothom és bisexual

La més grossa de totes, com pot haver gent que pensa així? Pot ser que hi hagi bisexuals que encara no hagin descobert la seva orientació sexual, però tothom en té una i això és molt discriminatori. Potser a un gay o un hetero els la sua els diguis això, però segurament un asexual es sentiria malament si li diguessis.

Aprenem a estimar i acceptar totes les orientacions sexuals, ja siguin la bisexualitat, la homosexualitat, la heterosexualitat, l’asexualitat, la pansexualitat i moltes més que et convido a conèixer.

Les imatges han estat extretes de la Viquipèdia.

De sol a sol, el llibre de l'any (o no)

Com cada any quan arriba Sant Jordi és moment de mirar entre les novetats. Vaig optar per comprar "50 palos", un llibre sobre la vida de Pau Donés escrita pel propi músic. Però hi havia un problema, hi havia una altra novetat no tan comercial però més interessant, "De sol a sol", el llibre del profe, el Carles Gòdia.

De sol a sol - Carles Gòdia

La història comença a Port de la Selva amb la Laia, una noia que vol donar un gir a la seva vida i acaba fent de professora a un institut d'Alcarràs. Allí es trobarà amb el Sergi i el Toni, dos personatges que li canvien la vida. L'ambientació en l'espai i en el temps recorda a l'anterior llibre del Carles, "Sol rogenc", on dos amics, que també apareixen en aquest, viuen les seves desventures.
Això està molt bé, però anem a analitzar el llibre.

El llibre es sosté gràcies als personatges que, per sort i a diferència del llibre anterior, estan menys estereotipats i tenen un cicle més rodó. L'espai és l'ideal per una obra d'aquest estil ja que Ponent és el lloc perfecte per a fer "humor". Acabant la part correcta de la crítica, hi trobo menys humor que a "Sol rogenc" però una història més realista i humana.

SPOILER ALERT! A partir d'aquí parlaré sense "tapujos" sobre el llibre i amb algun que altre spoiler.

En la meva humil opinió, la Laia és el pitjor personatge del llibre. Un personatge amb poc rerefons, més enllà de la seva vida amorosa, l'únic per al que sembla servir. Ara el Nil, ara el Sergi, ara el Toni... m'hagués agradat una protagonista amb altres aspiracions i desitjos que no únicament satisfer les necessitats dels seus "amics".

Però parlem d'allò que m'ha agradat, els girs argumentals. Mentre llegia vivia amb la por i a la vegada la il·lusió de saber que passaria a les següents pàgines. Quan veiem al Nil enrotllat amb una altra, quan coneixem els rotllos del Sergi i la d'anglès o quan descobrim que la Kate, la ex del Toni, és la filla de la Mundeta. Pam! Això és el que fa el nostre cervell al llegir-ho, i m'agrada.

Un dels altres punts curiosos és el que ve després del final, aquesta part on podem descobrir el futur dels personatges. Si tots els llibres ho tinguessin ens quedaríem més tranquils amb algunes de les trames. Espero amb candeletes la venjança del Sergi i la Kate...

En definitiva, un llibre força entretingut si el que vols és passar una bona i que et tregui alguna rialla. Com tots els llibres del Carles Gòdia, té aquest toc de Ponent que fa que et sembli que Alcarràs és el teu propi poble. Al final de l'entrada us deixo un vídeo realitzat a classe anomenat "Retalls de Ponent" que us pot inspirar a l'hora de llegir el llibre.

Carles, després de "Sol rogenc" i "De sol a sol", espero amb candeletes el darrer llibre d'aquesta "trilogia solar". ;D

Les humanitats han mort

Odio els números i tot el que els engloba. Ho odio. És important saber-ho per entendre el meu posicionament respecte aquest tema.
Les humanitats s'estan extingit i no és un dir, és la realitat. Les classes de batxillerat humanístic estan en perill d'extinció i les literatures, la filosofia, el llatí o la història es van suprimint de manera lenta i dolorosa per part dels nostres mandataris. Quan hi penso dic: "Si tant desprestigiades estan les humanitats, per alguna cosa serà." i això em porta més enllà: "Les humanitats serveixen per alguna cosa?".

SÍ

Humanitats - Cultura Colectiva

La llengua i la literatura són bàsiques per poder-nos expressar. És important conèixer la nostra llengua, allò que utilitzem cada dia, la seva evolució i el seu ús, I si parlem de literatura encara amb més motiu. Tot el que van escriure els nostres avantpassats, la seva manera d'expressar-se, de transmetre els seus coneixements i els seus sentiments. Ara no, ara no s'expressa l'amor amb una poesia, s'expressa amb un missatge de Whatsapp. Així anem.

El llatí i la seva cultura ens serveixen per entendre com hem arribat fins aquí, perquè diem les paraules que diem i perquè fem el que fem. Tot té el seu orígen en la cultura clàssica, una societat plena de saviesa que cal conèixer i descobrir.

La història, tota és important. Si la cultura clàssica servia per conèixer el nostre passat més antic, la història general ens serveix per anar entenent el procés de transformació de la la nostra societat. I si ja s'ensenyés la història d'altres cultures, com la oriental, el nostre coneixement i el nostre pensament crític augmentaria. Però això no interessa, és millor memoritzar trenta mil formules, clar que sí.

Acabant, les humanitats ens fan ser sers racionals i amb capacitat d'expressió. Perquè no volem ser persones fredes que saben calcular l'àrea i el volum d'un hexàgon, volem ser persones calentes amb capacitat de reflexió, de conèixer el nostre passat i de construir un futur millor.

Us deixo un video enllaçat amb un codi QR on s'explica l'utilitat de les humanitats.