De sol a sol, el llibre de l'any (o no)

Com cada any quan arriba Sant Jordi és moment de mirar entre les novetats. Vaig optar per comprar "50 palos", un llibre sobre la vida de Pau Donés escrita pel propi músic. Però hi havia un problema, hi havia una altra novetat no tan comercial però més interessant, "De sol a sol", el llibre del profe, el Carles Gòdia.

De sol a sol - Carles Gòdia

La història comença a Port de la Selva amb la Laia, una noia que vol donar un gir a la seva vida i acaba fent de professora a un institut d'Alcarràs. Allí es trobarà amb el Sergi i el Toni, dos personatges que li canvien la vida. L'ambientació en l'espai i en el temps recorda a l'anterior llibre del Carles, "Sol rogenc", on dos amics, que també apareixen en aquest, viuen les seves desventures.
Això està molt bé, però anem a analitzar el llibre.

El llibre es sosté gràcies als personatges que, per sort i a diferència del llibre anterior, estan menys estereotipats i tenen un cicle més rodó. L'espai és l'ideal per una obra d'aquest estil ja que Ponent és el lloc perfecte per a fer "humor". Acabant la part correcta de la crítica, hi trobo menys humor que a "Sol rogenc" però una història més realista i humana.

SPOILER ALERT! A partir d'aquí parlaré sense "tapujos" sobre el llibre i amb algun que altre spoiler.

En la meva humil opinió, la Laia és el pitjor personatge del llibre. Un personatge amb poc rerefons, més enllà de la seva vida amorosa, l'únic per al que sembla servir. Ara el Nil, ara el Sergi, ara el Toni... m'hagués agradat una protagonista amb altres aspiracions i desitjos que no únicament satisfer les necessitats dels seus "amics".

Però parlem d'allò que m'ha agradat, els girs argumentals. Mentre llegia vivia amb la por i a la vegada la il·lusió de saber que passaria a les següents pàgines. Quan veiem al Nil enrotllat amb una altra, quan coneixem els rotllos del Sergi i la d'anglès o quan descobrim que la Kate, la ex del Toni, és la filla de la Mundeta. Pam! Això és el que fa el nostre cervell al llegir-ho, i m'agrada.

Un dels altres punts curiosos és el que ve després del final, aquesta part on podem descobrir el futur dels personatges. Si tots els llibres ho tinguessin ens quedaríem més tranquils amb algunes de les trames. Espero amb candeletes la venjança del Sergi i la Kate...

En definitiva, un llibre força entretingut si el que vols és passar una bona i que et tregui alguna rialla. Com tots els llibres del Carles Gòdia, té aquest toc de Ponent que fa que et sembli que Alcarràs és el teu propi poble. Al final de l'entrada us deixo un vídeo realitzat a classe anomenat "Retalls de Ponent" que us pot inspirar a l'hora de llegir el llibre.

Carles, després de "Sol rogenc" i "De sol a sol", espero amb candeletes el darrer llibre d'aquesta "trilogia solar". ;D