Volien merda i tenen RAVAL!

Bones a tots, avui criticaré de la manera menys destructiva possible el nou disc de Zoo, la banda valenciana que ja va remoure consciències amb “Tempestes vénen del sud” i que ara ho fan amb “Raval”. Comentaré cançó per cançó per a fer-ho més dinàmic i, a la vegada, més concret.

Portada de "Raval" - Zoo

Raval: Primera cançó del disc que, d’entrada, pot decepcionar una mica ja que musicalment arriba poc però que quan entra la veu entens que funciona com a presentació del que trobarem al disc. Pel meu gust, és força lenta i no la puc encaixar dins del directe.

El cap per avall: Deixant el genial videoclip que en van fer de banda, aquesta cançó és la òstia. Sorprèn que sigui Arnau Jiménez qui comenci cantant i no “Panxo” Sánchez, cosa que agraeixo, al menys en aquesta cançó. Com sempre, moltes referències a la “cultura” valenciana que demana a crits girar-ho tot per avall.

Ventiladors: La meva cançó preferida del disc, té ritme, té missatge, en fi, té tot el que espero d’un grup com Zoo. En certs moments pot recordar a “Vull” del primer disc (cançó que també disfruto molt). Bravo per aquest tema, l’han clavat.

Impresentables: L’electrònica mola però fins a un punt, si l’usés en excés és com un Gremlin, pot arribar a fer molt mal, i això és el que passa al final  d’aquest tema. Al principi dius: “Bueno, esta força bé”, però tal com va avançant va afluixant el nivell. La tornada també és força mediocre.

La mestra: Una oda a la escola del postfranquisme que va lluitar contra la repressió anterior i a les ganes de volar de tots els professors de la Transició. Una cançó que, tristament, segueix sent realista amb moltes “infàncies al contenidor” com diu la cançó. La música és en la línia Zoo, correcta.

Dilo en castellano: Desprès de tota la moguda amb el cantant de Def con Dos amb la justícia, Zoo l’inviten a cantar una cançó on, precisament, crítiquen el funcionament de la justícia i política espanyola. Rap combatiu per parar un tren.

Ara estem sols: Sempre he pensat que el track 7 d’un disc ha de servir per descansar de tot lo anterior i preparar-te pel que queda de disc. Zoo han complagut els meus desitjos. Anem a seguir que arriba la traca final.

Rituales de santería: Zoo i la Raíz és una col·laboració infal·lible entre grups germans (literalment) on ara se’ls hi suma Annie Garcés, la millor col·laboració del disc. Em mola que hagin apostat per canviar una mica l’estil en aquesta cançó, i han encertat.

Presoners: No sé com definir aquest tema, però mola bastant. A més a més hi canten les noies de Mafalda que és un grup que també sonen molt bé. Escolteu-lo, sense més.

Correfoc: Ooooooooooooh... Així em vaig quedar quan el vaig sentir per primer cop. Quina cançó més maca, per déu. La manera en com sap dir en tot moment allò que toca, un cant a l’amor combatiu que no faltarà a la meva llista de hits preferits.

Xafant fang: Aquest espècie d’homenatge a Anna Gabriel ja l’havíem sentit anteriorment i no va defraudar. Una cançó en clau feminista per a què les dones impregnin a tota la societat.

En conclusió, si us agrada el hip-hop, el rap o bé sou seguidors de la música que puja ara del País Valencià, no us perdeu el nou treball de Zoo. Igualment si el que us mola és el David Bisbal, també ho podeu escoltar, potser canvieu de gustos musicals. 

Primeres dates de la gira de Zoo 2017 - Festibalazos Blog